i aquests dies en que les teues cuixes seran el meu desdejuni
i el teu cul la meua finestra ahi fora
t'ha arribat, vols més, encara no, tornameu a fer
i puga envoltar a tothom per a regal i treure el fem a les vuit de la vesprada
i sigues una nineta i un deu i una xiqueta al meu ventre moll
i done color al ritme del teu cap per baix de la veritat més nua
llavors em pense que no trobare temps per escriure`t els poemes
i escolliré ferir-te, mossegar-te, plenar-te de dubtes i plaers nocius
i tornaré a mentir-te i a aprofitar-me perque fa ja molt de temps
que he donat per perduda aquesta recerca, i em fan mal les condicions
les dades, els termes d'espais mutuus, l'intimitat de vorem indefens
i fotre`m a mi mateix i deixarme vanitats i errades i penjarme de la teua mamella
com si fora un xiquet extraviat al teu sexe i escomençar un altra vegada
i parlar-te mentres faig ocells al teu clítoris d'aquests fantasmes
que amagat al meu ses i vore junts a brando amb la manteca i plorar lliures de mort
que l'amor es una fanecada a on només val ésser porcs o potser serps sense caritat
i te veig mesurar molt bé
malgrat que ho necessites
la manera de tornar apropar-te
mes jo ja no crec que estime buidar-me
