"loneliness is a very special place to forget something that i've never done"

dennis wilson

ninguna causalidad, nada es casualidad

 el dolor también se puede querer

PLANNING

tú no sabes

la de juegos que he inventado

para que tus pechos vuelvan a ser extensiones de mis brazos

tus piernas alas batientes de mis excesos


algo empuja una intimidad balanceándose en horas de sueño

las heridas se abren, los cortes se humedecen

tú lo sabes

la violencia que recupera el infinito del sexo como una humillación de dios

COVARD

i aquests dies en que les teues cuixes seran el meu desdejuni

i el teu cul la meua finestra ahi fora

t'ha arribat, vols més, encara no, tornameu a fer

i puga envoltar a tothom per a regal i treure el fem a les vuit de la vesprada


i sigues una nineta i un deu i una xiqueta al meu ventre moll

i done color al ritme del teu cap per baix de la veritat més nua

llavors em pense que no trobare temps per escriure`t els poemes

i escolliré ferir-te, mossegar-te, plenar-te de dubtes i plaers nocius


i tornaré a mentir-te i a aprofitar-me perque fa ja molt de temps

que he donat per perduda aquesta recerca, i em fan mal les condicions

les dades, els termes d'espais mutuus, l'intimitat de vorem indefens

i fotre`m a mi mateix i deixarme vanitats i errades i penjarme de la teua mamella


com si fora un xiquet extraviat al teu sexe i escomençar un altra vegada

i parlar-te mentres faig ocells al teu clítoris d'aquests fantasmes

que amagat al meu ses i vore junts a brando amb la manteca i plorar lliures de mort

que l'amor es una fanecada a on només val ésser porcs o potser serps sense caritat


i te veig mesurar molt bé

malgrat que ho necessites

la manera de tornar apropar-te

mes jo ja no crec que estime buidar-me

TERME

a tu l'eternitat

a tu les ciutats baix l'aigua

amb tu el desig de no ser res més que

ventres plenan l'infinit, punts suspensius a la boca


els xiquets descobreixen el sexe i les guerres fan l'amor

mentres s'escolten pensaments teus a una cistella

tantes coses no conscients, inconstants, ferides

a on tu clavilles pell d'un món que havia imaginat


a tu la boira sedueix somnis presoners prop de setembre

a tu la veritat ha pres terme de la meua pedra

a tu una errada i un voler

a tu sens mesura, les lleis es despullen a la porta del jutjat


la malaltia demana mort

la ferida pluja


a tu no resta una sola paraula que puga defensar-se

a tu el silenci plena la meua nit de cendra

a tu descansa, a mi farcida


deu per tot arreu, una llàgrima al teu pubis

mentre els cavalls despeçaven la nina

LOGO

la bellesa que romana mai és la bellesa que es queda

doncs

l'amor no es fot, l'amor s'oblida

llavors

la bellesa que et pertany no es la bellesa que volies

NO TE SENT

com si fos l'últim got

com si no hi haguera més

i la nit mos disfrassara de colors somniats

a l'últim estiu humit dels esperits botxos

inventant noves formes d'escriure i pregar

com si fora ahir però lliure, humejant plaer i desig

acomplits a l'últim suspir del viatje taronja

oblidats d'un pasat, abandonats a una canÇo retrobada

darrere el arbres, a poqueta nit volia tancarles

com si fos un circle, com si no existirem

com si no raonarem i mos nuarem de eixa conversació

adeu, adeu, volia deixarme, romandre, tallarte

hui després

hui després de sopar, m'he quedat amb tu

a la saleta, mentres vèies una película tonta

crec que era un remake, jo amb el periòdic del diumenge

que mai me dona temps d'assaborir, tots dos amb el nostre escarpament

no hem parlat gens, tampoc hi havia un silenci d'eixos que faneguen tot

estàvem prop sense fer res important, després d'un menjar abundant

no hi ha hagut grans veritats rere grans mentides, una cosa més senzilla

una nit més acostant la pell, tastant eixa tendressa

això es tot el que jo puc estalviar sense matèria

una endevinalla lleugera, un record que torna a viure

com a tots el principis quan la vida em torna apropar

la seua resposta verge, petites illes afonant-se a un sol fosc

on el blau és roig i el verd es blanc, i no sé perque t'estime

existeixes, te dec, em tingueres, tot ací dins, fang, només suau.


i quan t'has adormit he continuat despert

guaitant que la foscor recobrira la paraula

tapan-te, jugant a coses molt llunyanes, no fets, la pau

a tot trobat, fira de cansancis dolços, hui després de saber

que et tu, com sempre, totes les voltes, amb mi

REVOCACIO

no exactament, jo buscava la teua eternitat

i mai va existir, car he escrit possessió, pertinença


com el sexe enderroca l'amor sense infantesa o dolor


(escomençant pel final, encara queda molt)

PROLEG

que deixa la historia enrere, a que sap l'ultim cop?

carn, et mossega com un gos furios i botx, les ferides tu no saps

una veu de xiquet que ha fet mal i te por de dir:

"quan t'oblide

com si l'esperit de les ones

mai haguera existit

prop de l'adeu

fos al temps...


pensa que no el volia

que no pugui ser feliÇ

i compartir-ho"


si em desperta la sorra

amb sentits de neu o nuvol

morts de records banyant l'aigua

un joguet romput a les fulles del matalaÇ

que m'agrada xucar vora el dialegs

amb les dones de la meua vida

MARTA

- ets una mica estrany no?

- si? no se, tinc algunes excentricitats, m'agrada la diferencia

- ho utilitzes de defensa, no?

(silenci)

(rises)

- no, per que?

- per a evitar que et faÇen dany

- crec que la ferida es la meua tonica interior

- pense que deuries deixar eixa disfressa amb que t'amagues, mai podran entendre o voler-te

(mes silenci)

(tristessa)

29 O

سَنة رابِع

En realidad la ceguera estaba alrededor nuestro
¿Para qué necesitamos ver si contamos cada latido?
Nunca había acariciado una celda tan desnuda, rejas tan cambiantes
Siempre podíamos divisar por encima de la piel la señal de salida

Creo escuchar cómo las horas se destruyen a brochazos en una pared que no deja de moverse
Algún dios bromista habrá sobreseído la revisión de la condena
Prolonga tu infinita fe sobre mis locas piruetas, cualquier concepto valdrá
Si no puede sostenerse y esta frágil verdad tiembla

Sólo queremos escapar hacia dentro
A sabiendas de que todo está perdido
Detenerse a mitad de las cosas importantes
Mirarse dolorosamente, sentir cómo la vida estalla