COVARD

i aquests dies en que les teues cuixes seran el meu desdejuni

i el teu cul la meua finestra ahi fora

t'ha arribat, vols més, encara no, tornameu a fer

i puga envoltar a tothom per a regal i treure el fem a les vuit de la vesprada


i sigues una nineta i un deu i una xiqueta al meu ventre moll

i done color al ritme del teu cap per baix de la veritat més nua

llavors em pense que no trobare temps per escriure`t els poemes

i escolliré ferir-te, mossegar-te, plenar-te de dubtes i plaers nocius


i tornaré a mentir-te i a aprofitar-me perque fa ja molt de temps

que he donat per perduda aquesta recerca, i em fan mal les condicions

les dades, els termes d'espais mutuus, l'intimitat de vorem indefens

i fotre`m a mi mateix i deixarme vanitats i errades i penjarme de la teua mamella


com si fora un xiquet extraviat al teu sexe i escomençar un altra vegada

i parlar-te mentres faig ocells al teu clítoris d'aquests fantasmes

que amagat al meu ses i vore junts a brando amb la manteca i plorar lliures de mort

que l'amor es una fanecada a on només val ésser porcs o potser serps sense caritat


i te veig mesurar molt bé

malgrat que ho necessites

la manera de tornar apropar-te

mes jo ja no crec que estime buidar-me