hui després

hui després de sopar, m'he quedat amb tu

a la saleta, mentres vèies una película tonta

crec que era un remake, jo amb el periòdic del diumenge

que mai me dona temps d'assaborir, tots dos amb el nostre escarpament

no hem parlat gens, tampoc hi havia un silenci d'eixos que faneguen tot

estàvem prop sense fer res important, després d'un menjar abundant

no hi ha hagut grans veritats rere grans mentides, una cosa més senzilla

una nit més acostant la pell, tastant eixa tendressa

això es tot el que jo puc estalviar sense matèria

una endevinalla lleugera, un record que torna a viure

com a tots el principis quan la vida em torna apropar

la seua resposta verge, petites illes afonant-se a un sol fosc

on el blau és roig i el verd es blanc, i no sé perque t'estime

existeixes, te dec, em tingueres, tot ací dins, fang, només suau.


i quan t'has adormit he continuat despert

guaitant que la foscor recobrira la paraula

tapan-te, jugant a coses molt llunyanes, no fets, la pau

a tot trobat, fira de cansancis dolços, hui després de saber

que et tu, com sempre, totes les voltes, amb mi